La Marina


La Marina de Port

El territori organitzat entorn de l'actual passeig de la Zona Franca havia estat un espai predominantment agrícola, que rebia la denominació de la Marina de Sants. La inauguració del canal de la Infanta, l'any 1819, va significar la substitució dels conreus de secà pels de regadiu i la concentració de la majoria de terres en mans de grans societats. A finals del segle XVIII s´hi havien iniciat les activitats industrials amb l'aparició dels primers prats d´indianes, atrets per les grans extensions de terreny i la disponibilitat d'aigua que oferia la zona. Posteriorment, la prohibició, l'any 1846, d'instal·lar fàbriques a l'interior de la ciutat va afavorir que s'implantessin en terrenys perifèrics com els de La Marina.


Així, a principis del segle XX, les hortes, els camps, les masies i el barri de pescadors de Can Tunis van anar deixant pas al port, a la indústria i als diferents nuclis urbans. El passeig de la Zona Franca és avui la via principal del barri, i relliga tot un mosaïc de barriades, la majoria d'elles molt petites, nascudes en diferents époques i circumstàncies (Port, Can Clos, Polvorí, Ferrocarrils Catalans, Sant Cristòfol, Estrelles Altes, La Vinya, Plus Ultra...).

 

La Marina del Prat Vermell

A principis del segle XIX la ramaderia tenia una certa importància a la zona. Grans ramats de vaques, cabres i ovelles pasturaven a les zones pantanoses, mentre que en els petits barris de la platja es mantenia l’activitat pesquera.

La inauguració del canal de la Infanta, el 1819 va significar la transformació del paisatge agrícola, quan es van substituir els conreus de secà per hortes i fruiters; tot i que a les zones humides es mantingueren les pastures.

La transformació més important es va produir a partir del 1846, quan l’Ajuntament de Barcelona va prohibir la instal·lació de fàbriques a l’interior de la ciutat. Aquesta decisió va fer que els industrials dirigissin les seves inversions als terrenys dels municipis veïns. Un dels llocs elegits va ser la Marina de Sants, ja que tenia bones comunicacions, terrenys amplis i aigua en abundància.

A la zona ja hi havia sis prats d’indianes, segons un cens de 1851, entre ells el Prat Vermell, que era el nom que rebien els camps que estaven al voltant de les fabriques d’indianes, ja que una vegada tenyides les robes es posaven assecar als prats, que adquirien aquest color. A partir de 1860, els prats entraren en crisis i acabaren transformant-se en industries.

A la fi del segle XIX es donen diversos processos significatius per al futur del barri:

Es produeix l’annexió de Sants a la ciutat de Barcelona i s’inicia una primer actuació pública de relleu, establint-se a la zona noves i importants industries, el que facilita l’arribada de nous treballadors al barri, planificant La Marina com un barri d’ús industrial i d’habitatges per als obrers, al mateix temps comencen a desaparèixer els petits assentaments de pescadors.

La zona adquireix un cert renom com a zona d’esbarjo. A la platja obren diversos establiments de banys i fins i tot es construeix un hipòdrom.

‘Fomento del Trabajo Nacional’ inicia les gestions per a la creació d’un port franc. Amb aquesta finalitat s’expropien part de les Marines de Sants i Hospitalet i es convoca un concurs internacional de projectes, però no es fins 1929 quan un Reial Decret Llei aprova la constitució d’una zona franca, començant una època de grans canvis.

A principis dels anys 50 es conformen un conjunt d’accions que prefiguren clarament l’ús que es vol donar al territori, primer amb la construcció d’habitatges al barri del Polvorí i més tard amb la construcció de la barriada de Can Clos per a allotjar de forma provisional als barraquistes de l’Avinguda Diagonal, que van ser desallotjats durant la celebració del Congrés Eucarístic.

Un altre actuació que va tenir una gran capacitat transformadora dins del territori ha estat la construcció a l’any 1955 de la factoria Seat que va implicar l’edificació del barri de “Las viviendas de Seat” que constava de 1.062 habitatges. És el primer barri que es construeix amb una urbanització acabada i dotat de serveis.